LA MAMA I JO

Aquesta foto és un bell record de la mama i jo.
Era l'any1972, jo tenia 4 anys, la meva mare 36.
M'he emocionat.
Ella sempre ha estat la meva vida senzera. Sempre m'ha ajudat, sempre ha volgut que visqués com una persona normal, com els meus germans, tots han estat sempre el meu suport.
No puc evitar pensar que els he fallat, que els faig molt de mal, però espero que ells comprenguin algun dia que jo no podia seguir així, que no tinc més opció, que per mi el món ha acabat, que no veig cap més sortida.
La meva mare és la meva vida senzera, amb ella o sense ella no puc viure. No puc viure de cap manera, desde que el meu pare no está tot s'ha deformat, visc en un món d'angoixa i patiment constant, falta la seva alegria, la seva força... Ell és un exemple per mi, però no el puc seguir, ho sento, no puc...
Els meus estimats pares..
La meva mama...
Els meus germans...
Només espero que em perdoneu i m'entengueu.

Això es el que sempre he desitjat i el que em mereixo.

He fracasat en tot, ningú entén el meu art (http://www.elesmifuerza.blogspot.com).
L'art també m'ha recolzat sempre, però definitivament l'he perdut també.

Perdoneu-me si us plau!!

Espero que m'entengueu.